|
Tan fàcil ha sigut oblidar-me com, fa uns moments,enrecordar-me del comentari que ahir tenia pensat dur a terme doncs es proposava fer referència de una manera generalista a un tipus de cinema que, permanentment implantat al nostre radi de visió, siga a través del cartells publicitaris a les parades del bus o en forma de publireportatge a la secció de "cultura i espectacles" a les notícies del migdia, no ho té res complicat la seua presència per a refrescar-nos la memòria, si és alguna cosa referent a això el que voliem recordar. I tot va ser arran d'una impressió mala, malísima al enterar-me del projecte en el qual estava embarcat (o, segonsacabe de llegir,enfangat doncsparéix serque finalment no és durà a terme la producció, al menys a la ciutat de la llum i les estrales de Alacant) el interessant director de cine Roman Polanski. I quasi tota la culpa la va tindre el fet d' assabentar-me del títol del imaginari film, doncs feia temps que no m'assaltaven tal grapat de connotacions negatives de una manera tan contundent per el simple fet de aparéixer el nom de "Pompeia" (desgraciadament per enèsima vegada amb un altra indumentària) davant els meus nassos, entre altres la tendència a la confussió entre teles tallades de un més que probable mateix patró al pensar per un moment que el esmentat projecte ja s'havia fet amb el nom de Troia. Tota aquesta impressió va ser producte del somnolent record que, més querefrescar, em va despertar desobteelpitxer d'aigua freda que va suposaradonar-me d'un títol d'un altrefilm per estrenar; "La hora fría." |
